Un salmó per a la Maria

La nit de divendres a disabte, els Reis Màgics d'Orient passen per casa i deixen els regals que els nens han demanat (si se'ls han merescut, tot sent bona canalla), o bé una mica de carbó, d'aquell tan dolç, que un no pot evitar d'endur-se a la boca, fins i tot abans de sentir-se culpable per no haver estat tot el bó que calia.

A casa meva però, la cosa és diferent. No sé si serà per republicanisme, o per allò que diuen que els catalans estem més a prop d'Europa, però ja fa uns anys que "el gordito de rojo", com ara li diuen a l'anunci d'una famosa guia de carreteres, ha desplaçat la monarquia oriental, i el dia 6 de Gener hem passat a celebrar el "Dia del Salmó a la Planxa" (no m'he atrevit a preguntar si era de Noruega).

I és que el dia 6 de Gener, antic dia de Reis, és el dia en que ens visita la tia Maria, des de fa un temps captivada per la recepta de salmó a la planxa de la meva senyora mare. Mai m'ha agradat massa el peix (que cadascú en faci les seves interpretacions), però la veritat és que aquest salmó és ben bó. No et trobes amb les tant conegudes espines del bacallà "sense espines", i coses per l'estil.

Així doncs, és un dia en que el nostre petit nucli familiar s'expandeix, i aconseguim descubrir les propietats de la taula del menjador (es pot obrir!!). De fet, aquest cop, la cosa ha anat més enllà: la visita inesperada de ma germana, el Toni i la Laia, ha fet perillar les existències de salmó, ha obligat a liquidar les reserves de cava, i fins i tot ens ha dut a haver-nos de menjar els bombons "Roldán" dels pseudo-lotes del meu pare. Posteriorment, s'han afegit la tia Lluïsa i la Carmen, i, devant l'estupor generalitzat, el mateix Ramon Villegas (Ramonet per a la família, per molt que passin els anys), ha tencat el cercle. El resultat ha estat aquest:

S'ha de dir que jo feia la foto i la Laia mirava Prison Break. El Yanqui deu estar per sota la taula o buscant alguna cosa per jalar.

No crec que m'equivoqui si dic que a casa meva, al voltant de la taula, no es reunia tanta gent des del 30 de juny de 1993. Era el 80 aniversari de la Tia, i segur que estaria molt feliç de veure que les Ibáñez segueixen juntes...