Avui he liquidat un deute històric que tenia amb mi mateix des de ben petit: anar a veure el Màgic Andreu. Ha estat al Teatre Poliorama, a les Rambles de Barcelona, a la última sessió del seu espectacle "25 Anys de Somnis".
S'ha de dir que no he estat sol en aquesta trobada: m'han acompanyat Lady Anaos i 
en Gonza, el meu company d'aventures en la propera visita a les Illes Britàniques, el proper mes de Febrer. Tots tres, després de fer bon ús d'un petit àpat, a una panaderia despatxada per una senyoreta amb estranyes semblances amb Paulina Rubio (i no només semblances a nivell físic, sino també psicològic, que és més preocupant), ens hem dirigit al Poliorama, barrejant-nos a la cua del Teatre amb una munió de nens i nenes, fet que ha rebaixat encara més la meva edat mental, apropant-me a nivells d'estupidessa realment preocupants.
en Gonza, el meu company d'aventures en la propera visita a les Illes Britàniques, el proper mes de Febrer. Tots tres, després de fer bon ús d'un petit àpat, a una panaderia despatxada per una senyoreta amb estranyes semblances amb Paulina Rubio (i no només semblances a nivell físic, sino també psicològic, que és més preocupant), ens hem dirigit al Poliorama, barrejant-nos a la cua del Teatre amb una munió de nens i nenes, fet que ha rebaixat encara més la meva edat mental, apropant-me a nivells d'estupidessa realment preocupants.Un cop que Lady Anaos ha aconseguit fugir de l'abast del pallasso Coloraines, hem ocupat els nostres seients a la fila 9, i a començat l'espectacle. 90 minuts de màgia, d'acudits i de riures que m'han fet recordar els millors moments d'aquella època en que el Màgic Andreu es passejava pels platós de televisió penjant-se aquells medallots de paper-cartró i jo feia els meus pinitos com a il.lusionista a la botiga de joguines del Sr. Custodio...
No comments:
Post a Comment